Xavi Arevalo - web de Xavi Arevalo

Errare humanum est o el que és el mateix equivocar-se és humà... No puc canviar el passat, no puc esborrar el que vaig fer malament, simplement no és possible, però sí que puc canviar el present, i per tant el futur. La meva intenció és sempre ser millor que ahir, en qualsevol dels àmbits tant a nivell personal, a nivell professional, fins i tot en l'esport o en la música o en qualsevol altra disciplina en la que estigui immers, serà perquè intento fer les coses de la millor manera que sé,…

No és fàcil escriure aquest post, en part perquè pot resultar molt categòric, anar posant etiquetes a les persones, descrivint amb l'adjectiu de "tòxiques" és molt dur i una mica descoratjador, és com dir que hi ha persones bones i dolentes. El món és ple de matisos, no tot és blanc o negre, hi ha grisos, clarobscurs, punts intermedis, etc. Tots en algun moment de la nostra vida podem resultar molestos, podem trobar-nos amb unes circumstàncies que ens facin comportar-nos d'una manera…

Diuen que Leonardo da Vinci va romandre tancat en una cova durant un temps, i que al sortir va ser quan va realitzar la seva obra més prolífica, dotat d'un talent sorprenent, com si allà hi hagués trobat la inspiració o s'hagués nodrit d'ella. Al món filosòfic les coves o les cavernes han estat igualment utilitzades, com en el cas de Plató, però tampoc us parlaré de filosofia en aquest post. La veritat és que necessito vacances, em queda una setmana per poder desconnectar de veritat…

Deia Albert Einstein que si vols tenir resultats diferents has de fer coses diferents, de tota manera aquesta cèlebre cita no sempre és aplicable, perquè en ocasions l'ideal és seguir sent prudent i no modificar massa tot l'escenari. No sempre voldràs tenir resultats diferents, sobretot quan aquests resultats seran molt distants del que pensaves que serien inicialment. Compte, no estic fent apologia de la zona de confort precisament, però és que de vegades, si et surts del que està…

Tanca els ulls i imagina un lloc, un espai, un racó, d'aquest món o d'un altre, en què siguis feliç, en què el temps es pari, en què el teu cor i la teva ment vagin al mateix ritme, i no descompassats, en el qual puguis sentir-te lliure, sense lligams de cap tipus, i pràcticament suris en l'aire, sense gairebé gravetat. I és que sovint ens exigim massa i  acabem pagant-ho amb nosaltres mateixos, o el que és pitjor, amb els altres, i si això et passa, sincerament tens un greu problema.…

A una entrevista a la revista Diez Minutos, Irene Montero, ministra d'Igualtat per Podem, posa mostrant un rellotge que ha creat polèmica, perquè s'ha comentat que es tracta d'un Rolex valorat en més de 7000 €... el que ha resultat ser totalment fals, esdevenint una Fake News de manual. El rellotge en qüestió sembla que és en realitat un Swatch, però vaja, no és això el que més m'importa sincerament. Quant vaig veure el titular em va venir a la ment un gran tema dels italians J-AX i Fedez…

No pots més i toques fons, intentes respirar però hi ha alguna cosa que t'asfíxia, no és que tinguis problemes respiratoris, tot està en realitat a la teva ment, et bloqueges, sents la suor freda de l'aclaparament i l'estrès, sembla que et trobis a un laberint sense sortides, res més lluny de la realitat. Obres els ulls i intentes que el dia sigui diferent, has pres la determinació de canviar, de ser millor que ahir, millor que abans, de convertir-se en aquesta persona que realment vols ser.…

Ser honest és una virtut, però és una virtut que encara que no ho sembli em porta moltes vegades pel camí de l'amargura, dir la veritat és el correcte, però a el mateix temps és el que pot acabar amb tu. Hi ha persones que són capaços de mentir, no els importa, i sembla que tinc un do per detectar-ho, per saber si m'estan ocultant alguna cosa, són molts anys de llenguatge no verbal, però també de certa intuïció, i sí, no suporto als mentiders. "Verba volant, scripta manent"... les paraules…

Code is poetry, lema com pocs per als que estimem el món tecnològic i la programació, però més encara si ets un romàntic i creus en la poesia, la que trobes en pràcticament cada racó i en situacions de tot tipus. El problema de ser un poeta al 2020 és que ets un incomprès, perquè tothom es pensa que vas amb segones o simplement no són capaços d'interpretar el que vols dir, en canvi si dius que ets un programador informàtic tothom sap a què et dediques (més o menys...). Sé que no viuré de…

Temps de reflexió, de depurar, de fer autocrítica, de mirar cap a nosaltres mateixos per saber en què millorar, d'intentar canviar les coses que fèiem malament o no tan bé i donar-los un impuls. El prisma amb el què mirava tot, fins ara, ha canviat, punt i a part d'una visió que potser era una mica massa superficial i que es basava en aspectes absurds. En qüestió d'uns pocs mesos m'he adonat que realment tot allò no material, intangible, que en ocasions passa com desapercebut, és summament…