Xavi Arevalo - web de Xavi Arevalo

Code is poetry, lema com pocs per als que estimem el món tecnològic i la programació, però més encara si ets un romàntic i creus en la poesia, la que trobes en pràcticament cada racó i en situacions de tot tipus. El problema de ser un poeta al 2020 és que ets un incomprès, perquè tothom es pensa que vas amb segones o simplement no són capaços d'interpretar el que vols dir, en canvi si dius que ets un programador informàtic tothom sap a què et dediques (més o menys...). Sé que no viuré de…

Temps de reflexió, de depurar, de fer autocrítica, de mirar cap a nosaltres mateixos per saber en què millorar, d'intentar canviar les coses que fèiem malament o no tan bé i donar-los un impuls. El prisma amb el què mirava tot, fins ara, ha canviat, punt i a part d'una visió que potser era una mica massa superficial i que es basava en aspectes absurds. En qüestió d'uns pocs mesos m'he adonat que realment tot allò no material, intangible, que en ocasions passa com desapercebut, és summament…

Tinc una foto de fons de pantalla en què apareixen la meva dona i el meu fill, i encara que tothom diu que ell s'assembla a mi, que és una miniversió meva, jo he de dir que quan veig els seus ulls, els de Gisela i els de Biel, crec que són un autèntic calc. En el primer en el que em fixo en una dona és en els seus ulls, més que en els seus ulls, en la mirada, obtens informació valuosíssima, és el mirall de l'ànima com bé diuen. Quan vaig començar a sortir amb la Giss, tot em va semblar un…

Hi ha una idea, d'aquelles que van prenent forma a mesura que va passant el temps, que bàsicament diu alguna cosa així com "és impossible aprendre res més si et penses que ho saps tot" i que pràcticament és aplicable en qualsevol dels aspectes de la vida. Aquest any he après moltíssim i de moltes persones diferents, en diferents situacions, no només pel tema pandèmic. El que queda clar és que ningú és perfecte, però acceptar-ho és igualment estar una mica més a prop d'aquesta perfecció,…

S'ha acabat el teletreball i personalment la meva nova normalitat estarà basada en un horari continu, amb nous reptes i moltíssima il·lusió, per continuar aprenent i espero que també creixent. El meu gran objectiu és tornar amb més força que mai, amb les piles al màxim i amb un optimisme i entusiasme sense precedents (encara que normalment ja m'involucro a el 100% en tot el que faig). I és que per fi sembla que tindré la possibilitat d'encaixar totes les peces del meu "puzzle" particular i…

Aquesta etapa post covid-19 (per anomenar-la d'alguna manera ...) m'ha servit com una autèntica catarsi, una renovació espiritual i mental que crec que feia molt temps que no vivia, la veritat és que fins i tot estic aconseguint fer coses que abans no era capaç, com sortir a córrer cada dia al matí. Precisament durant el passeig que he fet avui, envoltat de natura, he anat lligant caps i recordant coses, eren temes més o menys pendents, que s'havien quedat aquí, sense més. En el meu cap…

Qui ens ho havia de dir, que després d'una crisi tan greu com la que estem vivint, hi hagués una oportunitat igualment enorme de tornar a sentir-nos com nens quan fan per primera vegada qualsevol cosa. Estem tenint un munt de primeres vegades, totes de cop, i és millor si les anem assaborint, una a una, no tinguem pressa per tornar a tenir pressa, per perdre'ns en el temps, en les preocupacions o en les banalitats ... Respirem l'aire del matí, donem gràcies a l'univers, al destí, a déu…

Delain és una d'aquestes bandes que no deixa indiferent, amb temes canyers, típics del metal simfònic, però amb matisos de pop i rock que realment la fan molt atractiva. Si hi ha un àlbum que aquests dies em ronda pel cap i que és precisament el meu preferit per tot el que està passant, aquest és Apocalypse & Chill, en el qual em sento en part identificat perquè ens situa en un escenari precisament apocalíptic, en el seu conjunt crec que és una obra mestra, una delícia que no paro…

Em fas un favor? Necessito que siguis feliç i que somriguis, perquè quan ho fas tot el que està al teu voltant s'il·lumina, i en dies com aquests fa falta. L'humor és el que mai hem de perdre, fins i tot en els pitjors moments de la nostra vida, sempre hauríem d'estar alegres, perquè qualsevol d'aquests escenaris en forma part. Aquests detalls simples, en què et fixes en algú, quan observes bé, són els que em guanyen. Són aquests detalls els que em fan dir-me, necessito conèixer a…

L'horòscop no és alguna cosa en la que cregui excessivament, però sí m'agrada fer una ullada de tant en tant i seguir alguna que altra pàgina, i encara que no cregui en això, resulta que hi ha trets de la meva personalitat, que casualitats de la vida coincideixen amb el que se suposa que és el meu signe, escorpí. Aquesta setmana hi havia lluna plena en el meu signe i se suposa que havia de ser una nit de bogeria i passió o un desastre i que ens podia afectar moltíssim, etc etc. La meva…