El meu error de sistema

Deia Albert Einstein que si vols tenir resultats diferents has de fer coses diferents, de tota manera aquesta cèlebre cita no sempre és aplicable, perquè en ocasions l’ideal és seguir sent prudent i no modificar massa tot l’escenari.

No sempre voldràs tenir resultats diferents, sobretot quan aquests resultats seran molt distants del que pensaves que serien inicialment.

Compte, no estic fent apologia de la zona de confort precisament, però és que de vegades, si et surts del que està establert o marcat pots ficar la pota fins al fons.

Un encreuament de cables, o com a mi m’agrada dir-ho un error de sistema, que passa molt de tant en tant i que et pot impulsar a fer accions de les que després et penedeixes.

El meu error de sistema més recent m’ha passat durant el confinament, va ser una cosa esporàdica, un pensament un dilluns qualsevol a les 3:30 de la matinada, com un impuls generat per un encanteri, com si es tractés de bruixeria, qui sap, afectant al meu racó més irracional a aquell en què no penses massa abans d’actuar.

I minuts després ja estaves de nou somiant, encara que tornessis a somiar amb el mateix que t’havia despertat a aquesta mateixa hora, com un bucle, com si fos una sortida, una vàlvula d’escapament o un dejavú d’alguna cosa que en realitat no va passar, senyal que el teu cervell estava cercant de manera incansable alguna cosa que l’allunyés de tot el que estava succeint.

Que malament que ho hem passat durant la quarantena dels nassos, que hem fet per merèixer això i en quin moment de la meva vida, mai és el millor moment per a una pandèmia, però reconec que en plena crisi existencial menys encara.

Sincerament, tampoc ha estat per tant, però això sí, el destí té aquests cops que cal encaixar de manera irremediable, ja sigui per poder passar pàgina, per seguir endavant, o per reaccionar, continuar millorant o madurant, segons es miri.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.