El mon ha canviat (està canviant)

El primer dia què treballi fora de casa tinc clar que aprofitaré per fer coses diferents a les que feia abans, ja que ens hem d’adaptar a una nova situació, vaig a donar-me el capritx de donar-li un parell de detalls al tema.

Per començar això de la màscara obligatòria, vaig a buscar la manera que aquesta mascareta estigui decorada (per descomptat intentaré que no deixi de complir la seva funció de protegir), perquè el món ja és prou seriós.

Un altre punt és que penso anar pel carrer escoltant música, em portaré els meus airpods i a caminar … la idea és estar eufòric, donar de mi la millor versió i per aconseguir-ho em donarà un cop de mà (com gairebé sempre) el meu apreciat art acústic.

Ja no us dic lo de ballar com en Billy Eliot per aquí, perquè a part que la resta em miraria una mica estrany, potser em porten a teràpia, però sí, crec que hi ha motius perquè ens prenguem les coses d’un manera diferent a com ho solíem fer fins ara.

Com ja vaig comentar en altres ocasions, tot el que ha succeit ha detingut un rellotge que passava les agulles massa ràpid, que ens abocava a una vida vertiginosa, i amb aquesta lliçó hem après (almenys jo) que cal fer que tot vagi més pausat, “piano piano”, que no cal deixar de fer alguna cosa perquè pensem que no som prou bons (d’aquí que hagi tornat a tocar la guitarra 10 anys després …) o no atrevir-se a viure el moment, que cal mosquejar-se menys per tonteries i somriure més.

I per descomptat a apreciar a les persones que t’envolten, a les que sempre han estat i hi són, i perquè no a les que han estat i ja no hi són.

Avui el món ha canviat, nosaltres hem canviat, tot està canviant, i el futur i com ho enfoquem només dependrà de cada un de nosaltres, i per la meva part, el meu petit granet de sorra serà, com no podia ser d’una altra manera, en forma d’actitud.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.