El perdó

Errare humanum est o el que és el mateix equivocar-se és humà…

No puc canviar el passat, no puc esborrar el que vaig fer malament, simplement no és possible, però sí que puc canviar el present, i per tant el futur.

La meva intenció és sempre ser millor que ahir, en qualsevol dels àmbits tant a nivell personal, a nivell professional, fins i tot en l’esport o en la música o en qualsevol altra disciplina en la que estigui immers, serà perquè intento fer les coses de la millor manera que sé, i sempre amb tota l’actitud o la passió…

Mai vaig creure que per a mi seria realment important que pensin que sóc una bona persona, sempre he considerat que aquest adjectiu, que tantes vegades m’han atribuït, era una mica menor, però en realitat no ho és.

Si hi ha alguna cosa del que m’he adonat durant tots aquests anys, és que la meva manera de veure les coses és una mica diferent de la dels altres, no és ni millor ni pitjor, és simplement diferent, no crec que sigui alguna cosa estranya, simplement tinc una manera de sentir i de pensar curiosa i personal.

Em moc per la intuïció, i moltes vegades encerto, però d’altres tantes no, i quan fallo per una raó o una altra llavors em sento una mica decebut.

Quan no faig alguna cosa bé, llavors busco el perdó, necessito aquesta espècie d’absolució per seguir endavant, per passar pàgina, per no tornar a cometre els mateixos pecats, i com és alguna cosa en el que crec a consciència, llavors normalment puc aconseguir-ho, tornaré a equivocar-me probablement en altres coses, però en el mateix, segur que no.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.