El teu refugi

Tanca els ulls i imagina un lloc, un espai, un racó, d’aquest món o d’un altre, en què siguis feliç, en què el temps es pari, en què el teu cor i la teva ment vagin al mateix ritme, i no descompassats, en el qual puguis sentir-te lliure, sense lligams de cap tipus, i pràcticament suris en l’aire, sense gairebé gravetat.

I és que sovint ens exigim massa i  acabem pagant-ho amb nosaltres mateixos, o el que és pitjor, amb els altres, i si això et passa, sincerament tens un greu problema.

Personalment trobar aquest lloc meravellós en el qual poder tenir aquesta anhelada pau m’ha costat uns quants anys, però existeix, i apareix quan descobreixes que en realitat no és una cosa material, que es tracta més aviat d’un estat mental.

I aquest estat l’aconsegueixo quan combino diferents coses i el resultat és aquest flow, aquesta conjunció mística, que recorre tot el teu cos, que cura i revitalitza la teva ànima, és quan sóc capaç de córrer ràpid, escoltar el mateix temps una cançó que em faci sentir, envoltat d’un paisatge idíl·lic.

És aquí, en aquest precís instant, en aquest moment, en el que les meves debilitats s’esvaeixen, la meva fragilitat ja no existeix, i està envoltada per una cuirassa irrompible, però que aquesta vegada, a diferència de la realitat, no es va fragmentant a mesura que va passant el temps.

De tots els moments de la meva vida, em quedo precisament amb aquest en què jo sóc jo i la resta és igual, en què el món és un simple espectador i en el qual la realitat la dissenyo únicament jo mateix amb les meves passes.

Córrer és el meu refugi, una pista d’atletisme, un sender o l’asfalt, són els meus temples, i a mesura que vaig devorant km. es van complint els meus somnis, tot i que alguns d’ells ni tan sols els havia arribat a imaginar.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.