El viatge iniciàtic

No pots més i toques fons, intentes respirar però hi ha alguna cosa que t’asfíxia, no és que tinguis problemes respiratoris, tot està en realitat a la teva ment, et bloqueges, sents la suor freda de l’aclaparament i l’estrès, sembla que et trobis a un laberint sense sortides, res més lluny de la realitat.

Obres els ulls i intentes que el dia sigui diferent, has pres la determinació de canviar, de ser millor que ahir, millor que abans, de convertir-se en aquesta persona que realment vols ser.

A no repetir els maleïts errors del passat, a no ensopegar de nou amb la mateixa pedra, a l’abans i després del confinament, de la pandèmia, a no desviar-te del camí que va marcant el teu cor o a intentar posar una mica de raó sobre ell.

I abans que ho pensis passaran les hores, els dies, les setmanes i els mesos, i en res farà un any de tot, i llavors tot aquest problema que et produïa una angoixa terrible s’haurà transformat en una simple anècdota i hauràs aconseguit passar pàgina.

Bàsicament així és la vida, plena de pujades i baixades, d’errors i encerts, de raó, passió i una mica de bogeria, de caure i tornar a aixecar-se, de tenir l’oportunitat de començar de zero, d’aquest viatge iniciàtic que tots esperem tenir en algun instant, en què de cop tornem a tenir l’oportunitat de creure de nou en allò en el que havíem deixat de creure.

Abans que després tornarem a ser feliços, perquè tots mereixem somriure, tots i cada un de nosaltres mereixem estar rodejats de coses bones.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.