Els ulls de Gisela

Tinc una foto de fons de pantalla en què apareixen la meva dona i el meu fill, i encara que tothom diu que ell s’assembla a mi, que és una miniversió meva, jo he de dir que quan veig els seus ulls, els de Gisela i els de Biel, crec que són un autèntic calc.

En el primer en el que em fixo en una dona és en els seus ulls, més que en els seus ulls, en la mirada, obtens informació valuosíssima, és el mirall de l’ànima com bé diuen.

Quan vaig començar a sortir amb la Giss, tot em va semblar un somni, estar en un núvol, va ser un inici dolç, fàcil, passional, i quan va tocar conviure, aquesta convivència tampoc va ser complicada.

A dia d’avui, després dels anys de relació, matrimoni i nen, sé que estic amb la persona adequada, amb la dona dels meus somnis, i encara que pugui haver alguns alts i baixos sense importància, a la fi sempre estem l’un per l’altre.

Deu anys junts, per entendre que això és realment l’amor, i que és profund, sincer i sense més, ella em vol per com sóc, sense filtres, amb les meves coses bones i les meves coses dolentes, les meves qualitats (que alguna tindré…) i els meus defectes.

Sempre dic el mateix, busca a aquesta persona que et vulgui pels teus defectes i encertaràs…

I no sóc perfecte, no ho sóc, més aviat tinc debilitats, sóc sensible, fràgil, en moments amb sentiments contradictoris, em menjo el cap per qualsevol cosa… però sempre crec en la bondat, l’honestedat, la humilitat, com valors personals.

Quan m’equivoco, em decebo amb mi mateix i pateixo.

Però llavors apareixen els ulls de la Gisela pel mig, i el patiment marxa, i aquí és quan realment m’adono que ella és el remei a pràcticament tots els meus mals, sempre ho ha estat, i segurament sempre ho serà.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.