És la fi del món tal i com el coneixem?

Sim City és un videojoc molt interessant al què jugava a la meva adolescència, bàsicament es tractava de crear una ciutat i a partir d’aquí fer-la créixer, marcaves temes com impostos, edificacions i altres i jugant a ser un Déu, podies de cop a crear una invasió alienígena, una guerra o fins i tot una epidèmia i veure el resultat.

Mai en els meus 38 anys de vida havia imaginat que això podia ser una possibilitat real, ni tan sols quan malalties tan potents com l’Ebola van fer acte de presència, pensant sempre en que eren mals que no tenien perquè afectar el primer món, com si es tractés d’una cosa que no ens afectés.

Amb el Covid-19 el que ha passat és que se’ns ha anat de les mans, potser perquè els efectes no semblaven ser tan destructius, ja que hi ha un cert percentatge d’altes, però sí que té un nivell de contagi enorme, com s’ha pogut veure ja.

El “bitxo” en qüestió sembla ser letal per a les persones amb una certa edat i els que tenen patologies prèvies, i si mal penses comences a creure que és una conspiració governamental per literalment carregar-se als que suposen una certa despesa, i a hores d’ara ja apareixen les prediccions de Nostradamus (a posteriori com sempre, és clar).

Estar confinats fins al 25 d’abril, que en principi és el temps mínim que crec que estarem (i si no ja m’ho direu …) no significarà tornar a les nostres vides com si res hagués passat.

No farem un espetec de dits, com per art de màgia i tornarem als carrers com si ja estigués arreglat tot, això no serà així, i crec que hem de ser conscients, sobretot perquè les nostres costums com a poble, marcadament mediterrani, suposen un cert contacte amb la gent, que ja no serà igual a partir d’ara.

Evidentment hi ha temes dels quals no puc parlar (no m’agrada treure conclusions relacionades amb sectors que no són el meu), però sí us puc parlar dl retail i de les noves tecnologies com una revolució que a la fi s’aplicarà no per snobbisme, sinó per necessitat.

De tota manera, abans que ens posem les mans al cap i pensem en un futur distòpic, pensem que aquesta també pot ser la gran oportunitat per a que millorem, no solament com a societat, en conjunt, sinó també com a persones…

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.