Hi ha espai per a la poesia al 2020?

Code is poetry, lema com pocs per als que estimem el món tecnològic i la programació, però més encara si ets un romàntic i creus en la poesia, la que trobes en pràcticament cada racó i en situacions de tot tipus.

El problema de ser un poeta al 2020 és que ets un incomprès, perquè tothom es pensa que vas amb segones o simplement no són capaços d’interpretar el que vols dir, en canvi si dius que ets un programador informàtic tothom sap a què et dediques (més o menys…).

Sé que no viuré de la poesia, ni s’em passa pel cap, ni de les quatre cançons que puc composar amb cinc acords, no tinc cabuda en cap racó d’aquest món, però és pràcticament el contrari, la poesia o la música em fan viure.

Ningú recordarà les meves incerteses, els meus pensaments, les meves tornades, el “start every day with a smile” o el “sigues feliç i somriu perquè quan ho fas ho il·lumines tot”, i tot i que me’ls reservo per a mi, el missatge hi és, i el regalo al món, a qui li pugui servir a qui li pugui esbossar un somriure, a qui li pugui treure una mica de patiment en moments delicats.

I sempre, sempre, sense demanar res a canvi, perquè no hi ha res més generós que un vers, que quedi en algun lloc, per ser vist en algun moment…

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.