La cova

Diuen que Leonardo da Vinci va romandre tancat en una cova durant un temps, i que al sortir va ser quan va realitzar la seva obra més prolífica, dotat d’un talent sorprenent, com si allà hi hagués trobat la inspiració o s’hagués nodrit d’ella.

Al món filosòfic les coves o les cavernes han estat igualment utilitzades, com en el cas de Plató, però tampoc us parlaré de filosofia en aquest post.

La veritat és que necessito vacances, em queda una setmana per poder desconnectar de veritat d’absolutament tot, i vistes les cirqumstàncies, no podré aïllar-me exactament, però sí buscar aquest raconet (o raconets) en els quals trobar-me amb mi mateix.

No espero ficar-me en una cova ni sortir amb aquest talent (ja m’agradaria), però sí espero que m’ajudi a tornar a començar amb més ganes i il·lusió amb absolutament tot, i poder fer una mica de reset, que a la fi és del que que es tracta.

Aquest any ha estat (i està sent) duríssim, per molts motius, perquè han passat coses que no hem estat capaços de preveure, però també perquè he tingut tot tipus de crisis existencials, pensaments que feia molt temps que no tenia, i he hagut de reposar-me, defensant-me de mi mateix en algun que altre moment.

No estic satisfet d’aquests moments de fragilitat, però sí que estic orgullós d’haver reconegut aquestes debilitats i d’haver intentat posar-li solució, i com ja he dit, fa temps que m’he perdonat per tot, aturant aquests petits conflictes d’arrel.

No tinc un manual, ni un pla traçat, de vegades em guio per impulsos, però sempre intento fer les coses de la millor manera que sé, i encara que tinc un nivell d’exigència alt, en massa ocasions m’he de conformar amb la bona intenció.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.