Superficial vs. Espiritual

Temps de reflexió, de depurar, de fer autocrítica, de mirar cap a nosaltres mateixos per saber en què millorar, d’intentar canviar les coses que fèiem malament o no tan bé i donar-los un impuls.

El prisma amb el què mirava tot, fins ara, ha canviat, punt i a part d’una visió que potser era una mica massa superficial i que es basava en aspectes absurds.

En qüestió d’uns pocs mesos m’he adonat que realment tot allò no material, intangible, que en ocasions passa com desapercebut, és summament més important que el banal o purament superficial.

La calor dels teus, que sovint sols, en certa mida, “menysprear”, perquè sempre hi és, s’ha de tenir més en compte que mai, són les persones que t’estimen, que es preocupen per tu, a les quals els importes.

I tenir persones així en el teu món, sincerament, no té preu, però com és una cosa que ja tens, sembla com si li restes el valor que en realitat té.

A tothom li agrada aquesta capa superficial que s’aprecia en un primer moment, la bellesa no deixa de ser un embolcall, l’essència real és la que està a l’interior.

Amb els anys tots mutem per fora, ningú s’escapa, ningú està lliure, som caducs, vulguem o no, i no pots resistir-te al pas del temps per molt que t’esforcis, però l’essència, el que som de debò, això sí que perdura, i aquest és el nostre autèntic valor.

Pel que som, el què fem i com ho fem, això depèn únicament de nosaltres, i les decisions que prenem per a ser millors com a persones, a una societat que erròniament ens indueix a un altre tipus d’històries.

Aquest any la meva reflexió personal és que tot el material no m’importa, no val res, cal donar-li sentit a tot basant-se en altres valors diferents, perquè a la fi el que et queda ets tu, com a ésser humà, no com a cos, sinó com a ànima.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.